Fires i Festes: Sant Antoni

 

Festivitat de Sant Antoni (17 de gener)

La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365). L’entusiasme popular envers la figura del sant no ha decaigut mai.

L’església de Sant Antoni d’Uialfàs fou erigida parròquia l’any 1357 (va ésser enderrocada el 1697 i al mateix lloc es construí l’actual temple, igualment dedicat al sant abat).

Així, tenim clar que des d’antuvi, Sant Antoni ha estat present a la història dels poblers.

Segons Alexandre Ballester, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s’explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l’ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d’hivern.

El següent text ens posa de manifest l’antigor de la celebració:

Poblers estimats: poc después de sa Reconquista, que va ser el dia de Sant Silvestre i Santa Coloma o sia el derrer dia del any 1229, i molt antes del any 1300, és cert que ja existia Sapobla de Vialfás, situada en los voltants del Santuari de Crestaig, essent titular i patrona d’aquell vetust oratori la verge i martir Santa Margalida. Peró vengué l’any 1300, en que provablement sa primitiva població se trasladá desde Crestaig aquí aont está avuy en día, i el Rei en Jaume II en aquest any declarà Vila Real Sapobla de Vialfás i regularment se fabricà desseguida, prenguent per titular el gloriós Sant Antoni Abad, l’ésglésia antiga de Sapobla que comensaren a esbucar l’any 1697, per construir l’esglesia actual.

El gloriós Sant Antoni era tan popular dins Catalunya, aont havia obrat molts de miracles, que els catalans que vengueren amb el Rei en Jaume el Conquistador segurament importaren a sa nostra Illa sa devoció de tots els pobles an el Sant Abad. Per axó no és d’estranyar que Sapobla de Vialfás qu’el prengué per Titular també li tenga desde safundació una devoció extraordinaria.

Are fa 554 anys, o sien 65 anys después de declararse Vila Real, sa festa del Sant Anacoreta ja se celebrava en el nostro poble am gran solemnitat, i així és que segons un document molt curiós escrit l’any 1365 ja consta que per la festa de Sant Antoni sa gent ja anava bastant de bulla, pués segons tal document en la nit de la festa de Sant Antoni, segurament sa vigília del Sant Titular, com avui en dia, un tal Joan monjuich pobler acompanyava dues dones amb una espasa la qual li fonc llevada o presa, perque estava prohibit dur armes; pero essent lícit portarné si acompanyaven dones per evitar desordes, vataquí qu’ell s’apelá an el Governador contra es Batle de Sapobla de Vialfás, qui tengué que restituir-lí la dita espasa. Tot axó mos fa veure quant antiga és sa devoció an el gloriosíssim Sant Antoni, i que es va comensá am sa fundació de Sapobla, no s’ha d’acabar jamai, mentres existesca Sapobla.

Vataquí l’antiquíssim document:

“En Rodrigo de Sent Martí, cavaller, lochtinent del noble Olfo de Proxida, cavaller e conseller del senyor Rey, e portantueus de Governador General en Mallorques; al amat lo Balle de Huyalfas, salut e dilectio:Deuant nos a proposat en Johan Monjuich, del vostro batliu, que la nit de la festa de sent Anthonj propassada, li leuas una spasa ell acompanyant dues dones, per que ha anos supplicat que com de bona costuma sia que armes no sien leuades a alcu mentre acompanya dones, li deguessim provehir de remey couinent. Nos, empero, attenents que so que es request per lo dit Johan es cosa rahonable, com no sia deguda cosa que a hom que acompany dona o dones sien leuades armes; emperamor dasso vos dehim eus manam que si aci es, com per lo dit Johan es proposat, li restituiscats la dita spasa. Vista la present hoc encare e a cautela vos en pregam car a aquells que prouexen e acompanyen les dones deuen esser fetes cortesies, e nols deuen esser leuades armes.
Data Majoric. XXVIII mensis februarii anno anat. dni. Mº.ccc Ixº. quinto.”
Sa Marjal, 1919,vol.VI, -tom XI- (1919-1920),
ed. facsímil, sa Pobla, 1990, pp. 17-18.

Tots sabeu, poblers i no poblers, quines són les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes. N’hi ha que tenen un vessant religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc. El foc està omnipresent aquest dia, ja sigui per allunyar mals esperits, ja sigui per escalfarnos o, per què no dir-ho!, per torrar. 

Aquest foc és també un símbol de la recuperació d’hores de sol, és a dir del triomf de la llum sobre les tenebres. És el renaixement del sol, que fertilitza la terra (se solien escampar les cendres dels foguerons de Sant Antoni pels conreus perquè això afavoria les collites). El solstici d’hivern (pràcticament un mes abans de Sant Antoni) marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol i això la cultura popular ho té ben present:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per sant Esteve, una passa de llebre,
Pels reis una passa de vell,
per Sant Antoni, una passa de dimoni. 

Xerrant de dimoni, el paper que representa a la nostra festa és consubstancial a la pròpia celebració. Sense dimonis no hi hauria Sant Antoni. Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblassin. Responia a les seves seduccions amb oració i disciplines i, per això, sempre triomfava.

Alexandre Ballester diu, però, dels dimonis de sa Pobla que:

Per la revetlla de sant Antoni, a sa Pobla, els dimonis de la tradició ballen i ballen al contrallum dels foguerons. Són dimonis mediterranis, clars i familiars, són part dels nostre patrimoni cultural i popular. Són dimonis de festa. Els altres, els dimonis de la perdició, no surten a ballar. Jo crec que hi ha dimonis filosòfics, o teològics, que no saben què és una revetlla poblera fins a trenc d’alba.
Alexandre Ballester: Àlbum del Temps. Històries pobleres,
ed. Albopàs, sa Pobla, 2000, p. 32 

Després de les Completes es produeix l’encesa de foguerons i comença la gresca. Gresca en què no pot faltar el vi (per poder cantar millor) ni l’espinagada (la coentor de la qual ens retorna al vi i entrem dins un cercle viciós del qual sortirem quan el sol estigui ben alt).

El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to (però aquest dia tot està permès).

Algunes de les que es canten són les següents:

Sant Antoni ha vengut
dia desset de gener.
venturós s’homo que té
sa dona i no el fa banyut

Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.

Sant Antoni gloriós
de Viana anomenat,
siau es nostro advocat
de tot perill guardau-mos

Però n’hi ha moltes més que segur que entre tots elaborarem. És la nostra cultura popular i mai no s’ha de perdre.

Sant Antoni és, també, la festa dels animals. No de bades el patró és també conegut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia estava molt malt vist fer matances, als animals no se’ls feia treballar , se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los.

Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc.

El sant és també el protector de tot el referent a la pagesia: els conreus, els camps, els oficis relacionats amb els animals: manescals, ferrers, porquers...

Festa declarada d’interés turístic. Festes de Sant Antoni Abat de Sa Pobla (Illes Balears) Butlletí Oficial de l’Estat núm. 44, de 21 de febrer de 1966. Resolució de la Subsecretaria de Turisme 1er. de febrer de 1966.

Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener, per donar inici al solstici d'hivern. La fundació de l'església de sa Pobla sota l'advocació i protecció del Sant Antoni de Viana i la devoció de Sant Antoni és un fet històric i així ho demostren les festes que ja se celebraven en honor al sant el 1365. L'entusiame popular per venerar el sant no va caure mai; així es va construir de bell nou un altar major dedicat al titular.

La festa amb el temps s'ha anant enriquint i s'hi han incorporat elements nous. En aquesta festa es combina perfectament la gastronomia, la religió i la bauxa. Ja un parell de dies abans de la revetla el poble es transforma. Es preparen les verdures per a les coques, s'encomanen les anguiles per la greixonera o les espinagades, i els carrers s'omplen de munts d'arena per als foguerons. El dia de la revetla (16 de gener) la jovenalla surt pel matí a cercar llenya per als foguerons de la Parròquia i de l'Ajuntament, segons la tradició. En haver dinat, entre les tres i les quatre del capvespre, surten Sant Antoni i els dimonis: van als cafès, a la Llar d'Ancians i ca ses Monges, i encalcen la jovenalla del poble amb forques i graneres. Van acompanyats de cantadors, i a la sortida de cada establiment, després d'una copeta, els dimonis ballen i boten fent burles al voltant de sant Antoni. Durant tot el dia la gent aprofita per fer els foguerons. Devers les set de l'horabaixa tot ja està enllestit i es comença a l'Ajuntament la recepció d'autoritats i convidats, que aniran cap a l'església parroquial, acompanyats pels "Vells Caparrots de Sant Antoni", els "Caparrots Minyons de Sant Antoni", els "gegants de la Vila" i el Grif amb els "Dimonis d'Albopàs", on s'oficiarà la missa solemne de Completes. AI final de la missa es canten els goigs, dels quals hi ha constància ja l'any 1672. A la sortida de Completes comencen a encendre els foguerons i s'inicien els ja tradicionals balls de les colles de caparrots, acompanyats per la banda de música, al recinte de la plaça Major. Tot seguit hi ha Ia Trobada de Cantadors i Ximbombers, de la qual el 2001 conegué la XVII edició. Es l'hora de sopar i la gent se'n va amb els convidats a ca seva o al voltant d'un fogueró a sopar. El menú es repeteix en moltes cases: d'entrants, coca amb pebres i verdura, seguit d'un bon arròs pobler o d'uns fideus i greixonera amb anguiles.

Tampoc no hi pot faltar I'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, Ilonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi. Per darreria, l’ensaïmada en totes les versions: llisa, amb crema, amb nata, amb fruites, etc. En haver sopat la festa està als carrers. A la plaça Major es concentren la majoria de cantadors i ximbombers, i passada la mitjanit els cantadors treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble, de vegades de forma improvisada. La festa sol durar fins la matinada.

Mentre duri la vetlada, per les places i carrers, continuaran els cants al voltants dels foguerons, donant el to peculiar a aquesta embruixadora nit ploblera. 

El 17 de gener, dia de Sant Antoni, després d'un cercavila a càrrec d'una colla de xeremiers, abans del migdia, hi ha missa solemne. Des de fa un bon grapat d'anys el grup de ball "Marjal en Festa" realitza unes ofrenes a sant Antoni durant l'Ofici. Quan acaba l'Ofici els caparrots tornen a ballar a la plaça Major.

Les festes s'organitzen entorn a l'obreria de Sant Antoni, que s'encarrega que els actes religiosos es realitzin de manera puntual. Els obrers ho posen tot a punt per a les beneïdes, havent dinat. Són molts els que duen els seus animals de companyia a beneir, i altres veïns fan carrosses.

Passat Sant Antoni encara podem veure restes de foguerons a molts de carrers. L'arena i la llenya cremada aguantarà fins Sant Sebastià, que els poblers tornen a celebrar, però d'una forma més íntima i familiar. Una cosa curiosa és que encara que majoritàriament només queda la gent del poble i no és dia festiu a sa Pobla, el nombre de foguerons s'incrementa en relació a Sant Antoni. La gent queda al voltant del seu fogueró per sopar i passar la vetlada cantant o ballant.

Figures integrants de Ia festa de Sant Antoni:

Els dimonis. Són, probablement, les figures més populars de la festa. La seva presència està documentada des d'abans del s XIX, tot i que el 1958 se'n feren de nous.

Els caparrots. AI final de 1953, l'Ajuntament va acordar adquirir set caparrots, nombre que anà augmentant fins a onze a les festes de 1955. EIs caparrots dansen al ritme de "Jo i un bon pastor", tonada arreglada el 1952 per Gaspar Aguiló, que juntament amb Jaume Serra, compongué les figures i marcà els passos.

Els caparrots minyons. Sortiren per primera vegada l'any 1983.

Els gegants de la Vila. Essent batle Antoni Torrens, es va tenir la iniciativa d'adquirir una parella de gegants, figura tradicional de les rondalles mallorquines. L'Ajuntament obrí la subscripció popular, gràcies a la qual s'adquiriren les dues magnífiques figures: el gegant Antoni i la geganta Margalida, que feren la seva presentació pública a les festes de Sant Jaume 1984. Els gegants també surten per les festes de Sant Antoni, acompanyant els caparrots, els caparrots minyons i el Grif. 

- El Grif. Per les festes de Sant Antoni de 1998 va sortir per primera vegada el "Grif" com a element nou a la revetla antoniana. Propietat de l'Ajuntament, està realitzat amb fibra ignífuga per l'artista Xavier Gensana, especialista en aquestes construccions. Té una alçada de 2'80m i de la punta de l'ala a la pota davantera té una amplària d'1'40m. Pesa uns 50kg i l'ha de portar una persona amb tres ajudants. Treu foc per la boca i per les puntes de les ales i va acompanyat pels tamborers i dimonis d'Albopàs .


Comerç
Indústria
Agricultura
Urbanisme
Esports
Fires i Festes
Turisme
Escoleta
Centre de dia
Gestió Municipal
Seguretat Ciutadana
Participació Ciutadana
Joventut
Immigració
Innovació
Educació
Cultura
Servéis socials
Medi ambient
Sanitat
Economia i Hisenda
Segona i tercera edat
Manteniment
Cementiri