GRAVAT JAPONÈS CONTEMPORANI.
Gener-Març 2004

Kunihiro Amano - Koyu Aoyama - Shito Fukusawa - Masahiro Fukoua - Kathuori Hamanishi - Hideo Honda - Shoichi - Ida - Yoshuke Imai - Akira Matsumoto - Junichi Morimoto - Kunito Nagaoka - Fumiko Shinkai - Sigeru Taniguchi - Yoshio Yamanobe - Hiroyasu Yoshiike.

Gravat Japonès Contemporani, va reunir una selecció de la col·lecció del Museu d´Art Contemporani d´Eivissa. La mostra presentà un recorregut cronològic per l´obra d´artistes japonesos pos coneguts a Mallorca que han treballat en la tècnica del gravat entre els anys 70 i 90. A finals del segle XIX, el Japó va començar a aproximar-se a Occident gràcies al comerç i als intercanvis forçats amb les potències industrials de l´època. L´art japonès, notablement influït per la cultura xinesa, havia centrat les seves tècniques en les estampes on es combinava la temàtica tradicional amb una tècnica preciocista.

Les estampes japoneses s´exportaven a Europa i Amèrica, però no adquiriren fama fins que els impressionistes van començar a interessar-s´hi gràcies a la seva frescor, senzillesa i força expressiva.

La varietat tècnica de els estampes reflecteix la qualitat de les escoles i dels tallers japonesos que actualment estan fent gravats. La riquesa del paper emprat, les diferents textures i factures parlen d´un especial gust pel detall i per l´obra entesa com un conjunt de factors que es tradueixen en llenguatge de rics matisos.

SALA BLANCA

FABIÁN SCHALEKAMP. Escultures i fotografies 1990-2003 Desembre 2003-Gener 2004 Del 20 de desembre al 25 de gener, Can Planes presenta la primera exposició que el Museu dedica a una de les modalitats artístiques més innovadores dels darrers anys. Estem parlant del que s’ha nomenat sense massa precissió Land Art o art lligat a la terra. Fabian Schalekamp és un jove artista, que fa molts d’anys que viu a Mallorca amb la seva família, una prou coneguda nissaga d’artistes i escriptors. Fabian ha treballat els darrers anys investigant la forma i la textura del paisatge i les formes d’intervenció humana en la natura com un apropament respectuós i recíproc, on els elements naturals suggereixen les formes que l’artista modela a partir dels propios elements que la natura proporciona. El resultat és alhora colpidor però perfectament inegrat en el seu context; una demostració palesa de que la pròpia vida i els elements més senzills poden ser manipulats artísticament sense violentar el medi natural. Una exposició altament recomanable per a ser visitada per les escoles i descubrir les infinites possibilitats de creació a partir d’lements insospitats. GUILLERM GELABERT. PINTURES. Del 20 de febrer al 21 de març de 2004

LA PINTURA QUE VOLIA FER

Voldria construir la meva realitat amb les eines de la sensibilitat, la memòria, la raó i l´acció (la imaginació creadora només és el seu producte). La voldria expressar amb un llenguatge plàstic autònom, subjecte només a les eves pròpies regles. Voldria trascendir el llenguatge plàstic. Un llenguatge intraduïble que em servís per expressar, com la poesia, altres valors. L´humanisme no fa millor una obra d´art, però sí més compromesa. L´emoció que provoca és més sentida i té una validesa més universal que la que mou un art més formal. Voldria fer una pintura en la qual l´abstracció i la figuració no fossin termes oposats. Que fos capaç de plasmar allò que hi ha d´universal en els objectes representats, fins i tot en els més anecdòtics.

Voldria fer una pintura que induís l´espectador a dedicar temps i esforç a la contemplació, tal com ha de fer la creació.
Voldria commoure l´espectador. La pintura realista usa referències més o menys identificables. Hi ha comunicació amb l´artista quan l´espectador es veu commogut per aquestes referències, no quan les identifica. GG

-SEGÜENT-