14è Festival Mallorca Jazz sa Pobla
|
|||
Dimecres, 6 d’agost |
|||
John Zorn (New York, 1953), compositor i saxofonista. Músic de gran creativitat que ha assimilat multitud d’influències i sempre ha sentit predilecció per l’escena underground i les propostes extremes i arriscades. És un dels màxims exponents del noise-music, un estil collage que fusiona el free, sons electrònics, efectes, veus deformades, etc. Zorn es va introduir en el jazz portat per la seva passió cap a la música contemporània i després d’escoltar gent com John Cage i Stockhausen, etc. En la seva música descobrim també influències d’Ennio Morricone, reminiscències de la cultura jueva i inspiració d’Ornette Coleman. Ha treballat el món de les bandes sonores, porta editats uns divuit discos dels seus “Filmworks Series” i en múltiples projectes d’alt risc. Ha gravat discos en solitari i múltiples experiments musicals per a dibuixos animats, programacions impossibles, sons abstractes, peces de cambra, concerts per a piano i una infinitat d’idees desenvolupades al costat de diversos músics. Masada com a projecte musical de llarg abast consta de dos-cents temes, en tots els quals apareix aquest esperit reivindicatiu que Masada significa. Tot va començar en 1994 com a música d’estudi (se’n van enregistrar deu volums) i va continuar, afortunadament amb una sèrie d’enregistraments en directe en diversos llocs del món, que varen servir per ubicar adequadament aquest prolífic i camaleònic músic, en els àmbits del jazz. John Zorn va aconseguir no solament reunir un quartet d’indubtable qualitat jazzística, sinó que alhora va aconseguir, conceptualment, donar-li forma, coherència i sentit a la musica que portava dins.
. |
|
||
|
|||
Nicholas Payton trompeta, Vicente Archer contrabaix, Kendrick Scott bateria. Nascut a New Orleans (Louisiana) en 1973 dins una família de tradició musical. Als onze anys ja era músic professional amb la “All Star Brass Band”. Als divuit anys formava part de la banda d’Elvin Jones. Moltes revistes especialitzades l’inclogueren com un dels precursors d’una nova generació de músics anomenada “The young lions” juntament amb els germans Marsalis. Al 1994 formà el seu propi grup i gravà “From this moment”, des de llavors Payton ha gravat vuit discs com a líder, entre els quals destaca el que va rebre el premi Grammy a l’any 1997 amb la col·laboració amb el llegendari trompetista Doc Cheatham. Al llarg de tots aquests anys també ha actuat i enregistrat amb desenes de músics dels més variats estils (jazz, R&B, Hip-hop) i el seu nom apareix a més de cent gravacions, ja sigui com a compositor, arranjador, convidat especial o sideman. “Into the Blue” (2007) és el darrer treball discogràfic i suposa la culminació de molts dels aspectes que ha desenvolupat durant tota la seva carrera. És sens dubte el treball més madur de Nicholas Payton, un lleó que s’ha fet major.
Nacido en New Orleans (Luisiana) en 1973 en una familia de tradición musical. A los once años ya era músico profesional con la “All Star Brass Band”. A los dieciocho años formaba parte de la banda de Elvin Jones. Muchas revistas especializadas lo consideraron como uno de los precursores de una nueva generación de músicos llamada “The young lions” junto con los hermanos Marsalis. En 1994 formó su propio grupo y grabó “From this moment”, desde entonces Payton ha registrado ocho discos como líder, entre los cuales destaca el que recibió el premio Grammy en el año 1997 con la colaboración del legendario trompetista Doc Cheatham. A lo largo de todos estos años también ha actuado y registrado con decenas de músicos de los más variados estilos (jazz, R&B, Hip-hop) y su nombre aparece en más de cien grabaciones, ya sea como compositor, invitado especial o sideman. “Into the Blue” (2007) es el último trabajo discográfico y supone la culminación de muchos de los aspectos que ha desarrollado durante toda su carrera. Es sin duda el trabajo más maduro de Nicholas Payton, un león que se ha hecho mayor.
|
 |
||
BIG YUYU HOT BAND Horacio Fumero, contrabaix. David Xirgu, bateria. Albert Bover, piano. Josep Maria Farràs, trompeta. |
|||
La banda es va formar a principis del 2006, inicialment com a vigorós trio de blues: guitarra, baix, bateria, i tot i essent un grup jove els seus components tenen una dilatada carrera musical i poden presumir d’haver realitzat, fins al moment, més de cinc-centes actuacions.
|
 |
||
JIMMY WEINSTEIN’S TRAVELLING SCHOOL BAND |
|||
Jimmy Weinstein, baterista i compositor, nascut a Chicago l’any 1960, va perfeccionar la seva formació, que havia començat de molt jove, al Berklee College of Music de Boston. Va tenir com a mestre Max Roach, a la universitat de Massachusetts, i encontres didàctics amb Jaco Pastorius, Paul Bley, David Liebman entre d’altres, de qui ha rebut influències. Weinstein a qui agrada definir-se com drummer songwriter (bateriautor), ha enregistrat més de vint àlbums com a líder o acompanyant i realitzant gires per Estats Units, Europa i Japó tocant les seves composicions. Pel que fa a la Travelling school Band és un sextet que desenvolupa composicions que vehiculen improvisacions vocal/instrumental que consisteixen en fortes melodies recolzades sobre un “jazz-rock aesthelic”.
|
 |
||
| |
|||
Dies 6, 13, 19 i 26 d’agost
|
|||
|
|||
Del 21 al 26 d’agost Claustre de professors: La “Travelling School” (www.trvschool.com) és una associació cultural dedicada a la realització de seminaris creatius, classes magistrals de música en l’àmbit de festivals, escoles i programes socials. Fundada l’any 2002, Traveling School ha realitzat activitats a Espanya, Itàlia, Portugal i EUA. Ha col·laborat, entre d’altres, amb Carnegie Hall (Nova York), Borja en Jazz (Aragó), Sa Pobla Jazz (Mallorca), Jazz in Laurino, Arteiblea i Gezmataz (Itàlia), EuroFest Bucharest (Romania). Traveling School es dedica a promoure intercanvis culturals a través de l’art. CINEMA
|
|||
|
