A començaments de segle arriba l’electricitat. El 24 de juliol de 1912, es varen encendre per primera vegada les bombetes de l’enllumenat elèctric del poble, a la plaça Major. Fou en els anys vint quan s’instal·là definitivament el servei telefònic a sa Pobla. La divulgació de l’electricitat i el progrés de la societat possibilitaren que el poble anàs rebent els diferents avenços que milloraren la qualitat de vida dels ciutadans. La primera central telefònica s’ubicà a un local de l’antic carrer Major i l’any 1936 ja tenia 85 abonats. A finals de 1929, el general Primo de Rivera dimití del seu càrrec a causa del descontent de la població. A la seva dictadura li succeí un període republicà, fruit de la victòria a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 de les coalicions republicanes en el conjunt del’Estat espanyol. El 1931, fou nomenat batle de sa Pobla, Miquel Serra Siquier, que va mantenir el seu càrrec fins a l’esclat de la guerra. Durant la seva batlia es varen dur a terme reformes tan importants com la construcció de la xarxa d’aigua corrent i s’impulsaren les societats culturals i esportives.
Pel que fa a sa Pobla, des del punt de vista de la ideologia republicana i progressista, es creà inicialment la Unió Republicana Radical (1932), que replegava els seguidors d’Alexandre Lerroux, líder del republicanisme radical. Les diferents escissions que es produïren en aquesta formació política propiciaren que uns anys més tard es creàs una agrupació d’Esquerra Republicana Balear (1934). En aquest mateix any, es creà l’Agrupació Socialista de sa Pobla. El comunisme, tot i que tengué poca importància, creà una efímera organització a finals de 1931. Aquest col·lectiu es reorganitzà el 1935 amb la creació del Radi Comunista de sa Pobla. Pel que fa als sectors conservadors, a sa Pobla es va crear una agrupació d’Unió de Dretes. Aquesta força política, des del punt de vista ideològic, defensava els valors de la religió, la propietat, i la família, i s’oposava a les mesures laiques del govern republicà. Unió de Dretes aglutinà als sectors més conservadors i propers a l’Església.
La Segona República va suposar una embranzida important des del punt de vista cultural i associatiu. Fruit d’aquesta dinàmica es crearen algunes associacions al municipi de sa Pobla amb finalitats culturals, d’esplai, esportives, etc: El Poblense (1931), Club Solteros Sa Pobla (1932), i Law Tennis Club Sa Pobla (1934)... Amb l’inici de la guerra, les forces fidels als militars revoltats es feren amb el poder. Tots els regidors de l’Ajuntament del Front Popular foren substituïts. A partir d’aleshores començà un període en què el batle no s’elegiria mitjançant unes eleccions sinó per designació directa del Governador Civil. Durant la guerra foren batles de sa Pobla: Joan Mas Franch (1936-1937), Rafel Barceló Tugores (1937-1938), Joan Serra Solivelles (1938-1939).
En els primers anys quaranta, Mallorca patí una dura situació econòmica i social que afavorí el descontent de les classes populars. Els treballadors varen patir una forta davallada del seu poder adquisitiu afegida a la manca de productes bàsics per a la subsistència. El nou règim prohibí la formació de partits polítics, quedant com a únic partit Falange Espanyola Tradicionalista -FET-JONS-, suport del règim. Es prohibiren els sindicats i associacions obreres i començà el seguiment i persecució d’aquells que havien format part d’aquestes associacions durant la República.
En els anys cinquanta el règim va començar a gaudir d’una petita recuperació econòmica al mateix temps que s’anava consolidant i obrint a l’exterior. En tot això fou molt important l’ajut econòmic per part dels Estats Units. La televisió arribà a sa Pobla el 18 de febrer de 1959. L’arribada del turisme de masses fou una de les principals causes de la creació d’una nova estructura social i dels canvis demogràfics que patiren les illes (1960).
A partir dels anys cinquanta el fenomen del turisme provocà forts canvis dins l’estructura econòmica mallorquina. Es varen perdre molts actius del sector primari i es produí un augment espectacular dels actius del sector terciari, sobretot centrats en els serveis. La divulgació del cinema a Mallorca fou espectacular. En els anys trenta ja hi havia a l’illa un total de 64 sales de cinema repartides en 35 pobles. Sa Pobla, des dels anys quaranta va tenir bones sales d’exhibició. Aquestes sales, però, sovint combinaven la projecció amb la representació d’obres teatrals, ja que sovint eren les úniques sales de capacitat i característiques adequades per a dur a terme activitats d’entreteniment al marge dels cafès.
La Democràcia.
El cap de l’Estat morí el 20 de novembre de 1975 provocant una petita crisi política. S’elegí successor seu en el càrrec al rei Juan Carlos I, nét d’Alfonso XIII. Com a president del govern fou elegit Adolfo Suárez. El juny de 1978 les Illes Balears varen obtenir el règim preautonòmic que suposava la creació del Consell General Interinsular i dels Consells Insulars.